Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de manera tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president electe faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.
L’Electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Què amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació?
Política contra ciència, consciència contra aparença, poder contra poder.
Paraules de l’autor: Sempre m’ha inquietat saber quines són les motivacions reals que mouen a algú a ser president del seu país. Una responsabilitat que la majoria de ciutadans defugiríem. Sospito que a banda de l’ambició de poder o de les ànsies legítimes de millorar el món hi ha altres motius que potser ni el mateix candidat coneix. A partir d’aquesta premissa m’he inventat “L’Electe”, una ficció sobre un President de la Generalitat que el dia del seu discurs d’investidura descobreix els veritables motius que l’han portat fins on l’han portat.
Ramon Madaula