Com el bon vi … Lluís Lozano
En investigar i detenir-nos a conèixer la trajectòria de Lluís Lozano és inevitable associar-lo amb una cosa, tan nostre, i tan apreciat, com pot ser un bon vi negre català. Igual que un vi fi, conservat en bótes de roure, el temps que hagi estat necessari, l’espera l’ha concebut matisos especials. Només queda servir-lo a qui el vulgui degustar però de la mateixa manera que no tots els vins poden oferir un mateix aroma, color i gust, per degustar els temes de Lluís Lozano, cal entendre tots els colors i matisos tornassolats que ens ofereix… Compon i escriu, cadascuna de les seves cançons, des de la saviesa que li ha atorgat el pas del temps i des de la formació i l’obstinació dedicat, i experiències que li ha ofert el seu lloc de naixement, i és que de la mateixa manera que un raïm pot consumir com a tal, altres tenen paciència i deriven en alguna cosa més valuós.
Matisos i característiques que ens pot oferir un músic amb DO Empordà i és que Lluís Lozano, porta a la terra que el va veure néixer, Figueres, en la sang. Va ser aquí, a la capital de la comarca de l’Alt Empordà, on Lluís va donar els seus primers passos en la música. Va començar tocant l’harmònica a la primerenca edat dels onze anys i al poc temps va tenir clar que, es dediqués a això o no, volia fer-ho bé i formar-se en el que fins llavors, havia estat un gran passatemps. La seva passió per aquest instrument el va conduir a ingressar en el conservatori de música de Figueres per fer estudis de solfeig i piano.
Va ser un alumne avançat, amb gran gana creatiu i avidesa de començar ja a plasmar el que estava estudiant… Així que als quinze anys d’edat, va crear la seva primera banda de rock anomenada “Els Ponneys“. Dos anys més tard i paral · lelament a la dissolució del seu primer grup Lluís ingressa com a guitarra elèctrica a formar part del grup “Els Dilemes”. Pop Rock, boleros, música en català, castellà … influències del rock nacional i estranger. Lluís experimenta amb estils que havia escoltat amb gran entusiasme, fins a aquella època però sempre creant un estil propi.
La realització del servei militar va posar fi a la seva primera etapa musical de manera que una vegada finalitzat el servei Lluís no va retornar a la música, dedicant el seu temps a l’administració d’empreses. Mentrestant, Lluís va seguir amarant-se de la música de les bandes angleses com, The Beatles o The shadows, artistes de renom com Joaquín Sabina o les cançons de cantautors catalans com Lluís Llach i Serrat.
Després de 20 anys, Lluís va decidir tornar a la música tocant la guitarra en el grup “Els Pippers” i quatre anys després va debutar com a veu principal i guitarra al grup “Océano”, on va romandre en aquesta banda fins a la seva dissolució, set anys després .
En aquest moment, Lluís va reprendre la seva relació especial amb la música i, per això, va decidir començar a escriure i compondre cançons. Així doncs, l’any 2009 va editar, de manera independent, el seu primer àlbum “Vinagre y miel“, que van incloure 11 cançons. Balades romàntiques, meloses i apassionades on el tema principal era l’amor, en totes les seves vessants.
Aquesta tornada a la composició, li va donar l’energia necessària de reprendre, el que va ser la seva gran passió i professió, durant llargs anys, amb més força que mai. Per això, l’any 2011 va començar amb la composició i pre-producció del seu segon àlbum “Carlota“, que en l’actualitat, espera ser llançat.