A finals del segle XIX, un seminarista que acompanyava un grup de joves a passar el dia al pla de la Marenga, a Taradell, els proposà de formar una orquestra amb la finalitat d’acompanyar les celebracions religioses de la parròquia, pasar-ho bé i al mateix temps formar-se musicalment.
De la vintena de nois que hi havia, se n’engrescaren nou. Ja eren suficients per començar, però faltaven els instruments, que van haver de ser llogats o deixats, ja que l’economia de les famílies dels joves no permetia tenir-ne de propis.
El seminarista, l’Isidre Reig i Serra, proposà com a nom de l’orquestra “Lluïsos de Taradell“, ja que amb el nom de “Lluïsos” es coneixia aleshores als nois de les congregacions marianes. El nom fou acceptat per tots ells amb entusiasme, i el Nadal del mateix any de la seva fundació, el 1876, oferiren el primer concert a Taradell.
L’Isidre Reig volgué assegurar el futur de l’orquestra i per això encarregà a l’ecònom de la parròquia, Mn. Josep Picas, que demanés al bisbe Dr. Morgades que sempre enviés a Taradell un vicari músic que s’ecarregués de dirigir-la. Això s’anà complint fins el 1923.
L’últim vicari que la va dirigir va ser Mn. Pere Portet i Moreno. A partir d’aleshores seria un component de l’orquestra l’encarregat de representar-la. Primer fou Joan Autonell i Casassas, seguit per Josep Casanovas i Molist, l’Isidre Comas i Pagès, Jaume Fontseca i Torras i, actualmente en Carles Casanova.
Amb el pas dels anys, cada vegada sovintejava més la demanda de sardanes a les festes, però no podien atendre aquestes peticions degut a la promesa de no tocar música de ball que havien fet al bisbat. No obstant, amb la benevolença del Sr. Rector Mn. Josep Casadebosch i Tey, els “Lluïsos de Taradell” pogueren començar a tocar-ne amb els mateixos instruments d’orquestra: flautí, clarinets, cornetins, fiscorns, violins i contrabaix.
Va ser l’any 1925 quan per fi van aconseguir els instruments que faltaven per formar l’orquestra- cobla i poder interpretar sardanes amb els instruments proposats per Pep Ventura, i a mesura que els anys passaven la feina venia sobretot per la vessant popular i la cobla era la més sol·licitada.
